El fonament increïble de la Regulació Emocional (RE) és “no fer res” perquè el cos ho farà tot sol. El cos ho sap, i quan diguem el cos i incloem la intel·ligència primària o reptiliana, perquè és aquest conjunt pre-racional, autònom, capaç de mantenir-nos en vida en les pitjors situacions el que resoldrà definitivament tots els malestars emocionals o fòbies.
Dit d’una altra manera, els nostres malestars emocionals i fòbies són el resultat d’una falta d’alineament, de sintonia entre la nostra ment racional i el nostre ser autònom. I quan el deixem fer sol el nostre ser autònom resol el conflicte i el resol per sempre.
Ja ho hagués fet la primera vegada, o la segona, o l’enèsima però la nostra ment racional sempre ho ha impedit. Perquè la ment racional rebutja que el cos validi que tot ha canviat, que res ja no és el mateix.
Tot ha canviat, però el nostre cos autònom té gravat el que va tenir que fer o patir durant l’etapa embrionària, o fetal, o perinatal, davant d’una situació de emergència, potser fins i tot de perill de mort en els casos de malestars o fòbies extremes.
I el cos reviu aquella situació i és posa en estat d’alerta però per altra banda vol comprovar si la situació és nova o diferent però la ment racional ho impedeix, ho saboteja perquè no en vol saber res de deixar sentir el cos. La ment racional no vol mai deixar la iniciativa al resta del cos.
Els savis de totes les èpoques sempre ho han dit, si tens un malestar emocional deixa-te’l sentir, deix que s’expressi a dins teu, no l’evitis, no el rebutgis i al final tot sol desapareixerà.