Cada vegada que veig un infant alterat emocionalment m’apropo per acompanyar-lo a fer-se una autoregulació de les emocions. Mai sé exactament com anirà, si acceptarà de fer-ho, si anirà fins al final, si em dirà “No”, o si simplement no m’entendrà.
Algunes vegades em calen uns quants intents fins que l’infant connecta amb el seu cos. És sorprenent veure com són de valents, la capacitat que tenen d’estar amb ells mateixos encara que les sensacions que estan vivint no siguin agradables. Saben perfectament on es troben i tot i que els molesten ells continuen en presència.
Tal com em va dir un dia un nen el cos està fent “un circuit elèctric”, i finalment hi ha un moment que s’acaba.
Quan ho faig a la classe, els altres infants que estan a prop es queden observant, de vegades bocabadats, en silenci. També és un aprenentatge per a ells, ja que un dia tindran l’oportunitat de posar-ho a la pràctica si encara no ho han fet. Saben que en aquest moment no han d’abraçar-lo ni dir-li res, que està fent el seu procés i no l’hem de distreure.
És impressionant observar tota l’escena.
De vegades quan s’acaba ho comentem tots junts i compartim les nostres vivències sobre aquest o altres Tipis. I passi el que passi, arribem fins on arribem, tot està bé, tot forma part del camí personal de cada un de nosaltres.