Últimament la procrastrinació s’ha posat de moda, de fet tots procrastinem en algun moment perquè deixem per demà el que tindríem que fer avui. Es com una lluita entre la nostra voluntat de fer una tasca i les poques ganes que tenim de fer-la. No passa res si és passatgera però si s’instal·la en nosaltres pot portar-nos a una situació complicada, a on els deures a fer s’acumulen fins l’infinit.
Hi ha tres formes de procrastinació:
- Evasió: evitar començar una tasca per por al fracàs.
- Activació: endarrererir una tasca fins que no hi ha més remei que fer-la.
- Indecisió: provar de fer la tasca però sense decidir de quina manera fer-la.
Aquest comportament malaltís, indistintament de les formes en que es presenti, pot superar-se gràcies a la Regulació Emocional Comportamental, mitjançant la connexió amb el malestar emocional que provoca aquesta procrastinació i, tot seguit, amb les sensacions corporals associades fins a netejar el malestar emocional i eliminar definitivament la procrastinació.