Es defineix la iatrogènia a l’alteració o pertorbació, sobretot en sentit negatiu, de l’estat d’una persona o pacient, com a conseqüència de la intervenció d’un metge. El concepte, per tant, es fa servir per assenyalar un dany a la salut provocat per l’acció d’un metge o professional sanitari.
Quan un metge o un infermer genera un perjudici a un pacient, ja sigui per imperícia o per negligència, es produeix la iatrogènia. De tota manera, la iatrogènia també pot aparèixer quan el tractament es desenvolupa de manera adequada però causa un efecte advers o indesitjat.
Són exemples clars de iatrogènia errors en la medicació que fan mal a la persona, una intervenció quirúrgica innecessària o una infecció intrahospitalària.
Cal subratllar que quan el dany generat per l’acte mèdic pot ser imputat jurídicament s’anomena un cas de mala praxi.
La pràctica de la Regulació Emocional (RE) o TIPI té l’enorme avantatge que en utilitzar únicament la pròpia capacitat autocurativa o d’autosanació de la persona o el pacient resulta en la impossibilitat de generar iatrogènia.
Recordem que la Regulació Emocional s’aplica de manera reeixida a: