Es defineix la iatrogènia a l’alteració o pertorbació, sobretot en sentit negatiu, de l’estat d’una persona o pacient, com a conseqüència de la intervenció d’un metge. El concepte, per tant, es fa servir per assenyalar un dany a la salut provocat per l’acció d’un metge o professional sanitari.
Quan un metge o un infermer genera un perjudici a un pacient, ja sigui per imperícia o per negligència, es produeix la iatrogènia. De tota manera, la iatrogènia també pot aparèixer quan el tractament es desenvolupa de manera adequada però causa un efecte advers o indesitjat.
Són exemples clars de iatrogènia errors en la medicació que fan mal a la persona, una intervenció quirúrgica innecessària o una infecció intrahospitalària.
Cal subratllar que quan el dany generat per l’acte mèdic pot ser imputat jurídicament s’anomena un cas de mala praxi.
La pràctica de la Regulació Emocional TIPI (RE TIPI) té l’enorme avantatge que en utilitzar únicament la pròpia capacitat autocurativa o d’autosanació de la persona o el pacient resulta en la impossibilitat de generar iatrogènia.
Recordem que la Regulació Emocional TIPI s’aplica de manera reeixida a: