No Ordinary Moments

El Principal Obstacle (“No Ordinary Moments” – Dan Millman)

Podem sentir-nos tan guapos o atractius com un model o com una estrella de pel•lícula; podem creure que posseïm un gran intel•lecte; podem venir d’una família adinerada, o desenvolupar les habilitats d’un atleta; però a menys que superem els sentiments de manca de valor propi, les nostres vides no poden anar bé o no podrem sentir satisfacció – perquè no deixarem que passi.

Hem de fer una lleugera distinció aquí entre l’autoestima i l’autovaloració. Podem sentir considerable autoestima sobre les nostres qualitats específiques com l’aparença, les nostres habilitats físiques, o la nostra intel•ligència.

Però fins que no arribem a acceptar-nos incondicionalment nosaltres mateixos com a persones dignes, en el fons fins que no ens sentim com una persona bona, mereixedora i digna d’èxit, d’abundància, de pau, de felicitat, d’amor, farem alguna d’aquestes dues coses:

1.- Sabotejarem els nostres propis esforços o d’una altra manera evitarem el seu acompliment. Triarem o crearem llocs de treball de baixa remuneració, relacions difícils, i problemes de diners (no importa lo molt que ens esforcem). Ens sabotejarem nosaltres mateixos mitjançant l’ús de drogues, ens farem mal o estarem malalts, fugirem, o ens enganxarem en conductes que atempten contra el nostre èxit o la nostra felicitat.

2.- Tindrem problemes per rebre l’energia, la lloança d’altres, o que la gent ens serveixi o ajudi. Si finalment arribem a tenir èxit, ens sentirem incòmodes amb ell o no el podrem gaudir; per tant, és possible que tornem al cicle de sabotejament de nosaltres mateixos, de les nostres relacions, i els nostres llocs de treball semblaran d’autodestrucció davant els nostres ulls.

Nosaltres no fem aquestes coses conscientment. El nostre Jo Conscient pot sentir entusiasme amb les noves oportunitats i desitjar l’èxit. No obstant això, ja que les sensacions de falta dignitat venen de la nostra programació infantil, el nostre Jo Bàsic sent la incomoditat i crea automàticament el sabotatge, deixant a tothom, inclosos nosaltres mateixos, preguntant-se per què actuem com ho fem?

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.