De la por a la malaltia

Quan vivim amb la por al nostre cos, durant un període llarg de temps, la situació ens obliga a estar constantment focalitzats en l’amenaça que la provoca. Per aconseguir-ho el nostre cos genera tota la química necessària per sostenir aquesta focalització.

Evidentment, en un passat llunyà, una amenaça podia equivaldre a viure o morir, i per tant el nostre cos va evolucionar per centrar-se en la supervivència. Un cop superada l’amenaça (ja sigui l’aparició d’un depredador, l’atac d’un enemic, etc.) el nostre cos tornava a la seva normalitat.

Però en el nostre món actual les amenaces poden estar provocades per tota mena d’interaccions amb la resta de la societat o amb nosaltres mateixos, ja siguin familiars, companys de treball, el nostre futur econòmic i/o vital, etc. I per això poden tornar-se constants i permanents al llarg de llargs períodes de la nostra vida. I la por associada a aquestes amenaces ens pot conduir a qualsevol tipus de malaltia o dolència crònica.

De fet, per enfrontar-nos a les nostres pors tenim diferents estratègies de supervivència, en funció de cada un de nosaltres i que se centren en:

  • Neutralitzar la por
  • Destruir el que ens produeix la por
  • Evitar i defugir el que provoca la por
  • Sotmetre’s a la por

I cadascuna d’aquestes estratègies de supervivència, amb el pas del temps i si la por no desapareix o no es supera, ens provocarà diferents tipus de malalties o dolències.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.